J. Gausachs - Gierno

**RECORTES DE PERIÓDICOS**
	ESPAÑA	REP. DOM.	VENEZUELA	REP. DOM.	PÓSTUMA	Periódicos
	1931-1939	1940-1944	1945-1946	1947-1958	1959-	En Línea
TRADUCTOR Català Español English	ESPAÑA 1931 - 1939

Fins que el pintor Josep Gausaehs va començar d'enganxar trossos de níquel en els seus quadros - - fins que en comptes de, l'element pintura com -a mitjà emprà el guix formant mosaics policroms amb matèries» distintes —, no vaig començar de reconèixer q-ue l'obra d'aquest home tenia una valor considerable de pura sorpresa.

Fins aleshores no hauria dit i ben segur jo era l'únic culpable d'aquesta manca de comprensió — que el Gausachs dí-visionista i tèrbol d'aquelles obres que em sembla que Eugènio d'Ors qualificà de fosforescents, pogué.s arribar a l'agudesa de le serves darreres pintures i dibuixos.

Diu el pintor Gausachs que, abans d'aquest divisionisme de que he parlat, havia pintat en essència com ara ; diu Gausaehs que així torci i les seves primeres pintures. Jo no les recordo.

Com a primeres obres de Gausachs recordo únicament aquellt s teles divisionistes i incolores, <'x-híbidts» en les catacumbes qut Josep Dalmau lenia instal·lades an\s endarrera al carrer de la Porta-ferrissa. Després d 'aquest divisio-nismo de pinzellat més aviat petit, recordo un Gausachs fauve de color i de forma, d'ampla pinzellada llarga vertical o horitzontal, com en un deixit, amusaicada: un Gausachs que transposava la color i la forma d'una manera es-trident.

Després vingué el Gausachs que no se ben bé si es pot qualificar de sobrerealista, ja que en el fons dels seus temes hi havia més plas-Ticitat que altra cosa. Fou aquest Gausachs que conquistà per sempre més la meva percepció: el Gausachs més aparentment evadit de la pintura.

Cal dir, però, que al costat de les pintures fauves de Gausachs, anteriors al seu sobrerealisme, hom havia assenyalat dibuixos d'una força subtil. Aquests dibuixos fort n en realitat la primera espurna de la sensibilitat del pintor que assoli fer vibrar els meus ,nervis.

Darrera d'aquests dibuixos simples de dicció, lleugerament colorits, interes per l'obra de Gausachs anà creixent en mi. El sobrerealisme del pintor aeonseguía finalment destruir tots els obstacles que fins aleshores s'interposaren entre la seva obra i la meva percepció.

" 'EI sobrerealisme de Gausachs Vingue a la seva hora i fou, sortosament, passatger. Gausachs és un inquiet per naturalesa : hi ha en el seu esperit una estranya enyorança de tot allò que està per damunt del que es pot mesurar. Hi ha en el seu esperit un desfici natural que el condueix enllà, per camins que no tanen fi. El seu sobrerealisme fou una de tantes de les seves aventures. Però si hagués romàs en els límits del sobrerealisme, el seu esperit aventurer hauria envorat tantes altres coses, que si més no hauria sentit aviat la temença de burocratitzar-se.

I preferí evadir-se d'.aquella fórmula, que un moment fou una evasió, per a re-tornar a la pintura estricta. I aquesta ha estat la seva darrera aventura : la més heroica de totes i la menys espectacular.

Tornà a cenyí r-se a les normes d'un art etern, amb Ja mateixa enyorança d'infinit que" ha caracteritzat tota l'activitat d'a-quest home. Hom pot dir que Gausaehs amb la màxima disciplina ha assolit la màxima llibertat.

Els seus dibuixos d'ara, hàbils, segurs, alats ; les seves pintures d'avui grafiades a punta de pinzell — dintre, pe.r d i r-ho d'una manera o altra, del neofauvisime som com un cop de fona brunzent i certer. EI pintor ha assolit una habilitat tal, que fa dir als seus tracos en llibertat el que sent. cada nova tela dara es,dintre un estricte concepte pictoic, una nova aven tura tan aviat 1es seves teles son denses de materia, com hi es aplicada la color tan a flor com en les aquarelles. Però tanl en una com en altra manera, el domini del

pintor és manifest. Hi ha sempre una joia de dicció lliure i acurada en les teles recents de Gausachs.

Es un tècnic. Arriba a l'acabat lliure i sensible. Però sota l'epidennís vivent i sa-tinada de les seves pintures, l'artista bi ha establert moltes coses, les quals formen un lligam orgànic amb Ja superfície.

amenaces de la grossa Berta — l'artista ha posat en Ja seva obra la suma de. les in-quietuds contemporànies. Sota la pell afinada de les seves pintures moltes coses bateguen : l'artista és un home del seu temps.

Um home del seu temps vol dir el que no tem el' passat ni l'avenir : vol dir el que tem tant les apariències del Museu com el progressisme ;bana'l i espectacular. Mamolo ha ensenyat moltes coses als que íhan sabut escoltar-lo: Gausacihs ha es-trit un d'aquests. El nostre pintor està ben convençut que home del seu temps vol dir continuador de la Tradició : vol dir lliurar-se altra vegada n la pintura per a deslliurar-la de tot ei que és marcit, per a in fon-dre-livida nova. 'EI vi novell dintre les botes velles.

Per això Gausaehs fa avui abans que tof pintura, perquè sap que únicament un continent clos i aquiratat, pot guardar la seva fúria d'infinit, Ja qual sense irns límits fortament establerts la dissiparia en extensió ; perdria en intensitat.