ESCOLES I INSTITUCIONS
MOVIMENTS ARTÍSTICS I ESTILS
GRUPS I MOVIMENTS
ELS SEUS MESTRES
ELS SEUS COMPANYS
BIÒGRAFS I CRÍTICS
ESTUDIANTS DEIXEBLES I LES SEVES INFLUÈNCIES
EXPOSICIONS
COL·LECCIONISTES

------------------------------------------------------------------------------

ESCOLES I INSTITUCIONS

Acadèmia Baixas
Acadèmia de Belles Arts de la Llotja,
Escola de Sarriá, on havia deixat la seva empremta el gran artista ¨Torres García", segons Rafael Benet.
--ÍNDEX--

------------------------------------------------------------------------------

MOVIMENTS ARTÍSTICS I ESTILS

París en el moment de l'apogeu del cubisme i el fauvisme.

Passa aleshores de l'impressionisme al cubisme, al dadaisme, al surrealisme... d'aquest últim li va atreure per damunt de tot la pràctica del dactilisme.

De l'expressionisme i el neoexpressionisme va prendre, potser, alguns dels traços  més característics del seu estil

----ÍNDEX--
 

------------------------------------------------------------------------------

GRUPS I MOVIMENTS

Grup gloriós de la Llotja barcelonina:
El grup dels evolucionistes va sorgir entre els anys 1918 -1922 (escultors Rebull, Viladomat, Fenosa i Granyer i els pintors Joan Serra i Alfred Sisquella).

Grup dels quatre: República Dominicana

---ÍNDEX--
 

------------------------------------------------------------------------------

ELS SEUS MESTRES

Isidre Nonell -Llotja
Torres García -Escola Sarria
Félix Mestre - Gausachs, que es va convertir en el seu deixeble predilecte, i auxiliar dels seus treballs de pintura mural.

---ÍNDEX--


 

------------------------------------------------------------------------------

ELS SEUS COMPANYS I CONTEMPORANIS

Modigliani: (de l'obra del qual es va convertir amb el temps en un autèntic coneixedor.
Picasso:
Gargallo:
Utrillo:
Juan Gris:
Chirico. Fujita:
Marquet: Albert Marquet, qui davant d'un dels seus quadres no va poder menys que admetre: "Aquest quadre l'ho hagués volgut pintar jo!"
Bracque:
Marc Chagall:
Tristán Tzara: Va expressar creixement a la qualitat de l'home i de l'artista que era Josep Gausachs, regalant-li un i una càixa de pintures, que encara conserven, com si fos una valuosa relíquia, els familiars del pintor català.
---ÍNDEX--
 

----------------------------------------------------------
 

BIÒGRAFS I CRÍTICS

Rafael Benet:

A. Junyent:

Pernaud: crític d'art de "L'lntransigeant", va afirmar aleshores que Josep Gausachs pintava "amb els colors de la bandera francesa"

Charensol: de "Les Nouvelles Literaires", no sé va quedar enrere en considerar a l'artista com un dels més fins representants de l'escola de pintura.

Christian Zervos:
Waldemar George:

Juan Antonio Gaya: L'historiador de l'art Juan Antonio Gaya Ñuño no dubtava en considerar-lo com un dels més representatius exemples de l'escola catalana de pintura durant la primera meitat del segle XX.

Manuel Trens: de que Gausachs no havia deixat de ser, a la seva terra, "un gran desconegut". Opinió aquesta que va expressar en el catàleg d'una retrospectiva que a títol pòstum li va dedicar en 1964 la galeria d'art Syra, de Barcelona.

F. V. Foix: Ráfols. Benet. F. V. Foix van parlar aleshores de "neofauvisme" a la pintura de Gausachs o d'una "superació del fauvisme enriquida, a més a més, per una visió personal”, Foix. O "Focius", es converteix aleshores en el més irat defensor de l'obra de Gausachs.

A. Plana: de "La Vanguardia Al 1934 i 1935 Guasachs va exposar paisatges d'Eivissa i Mallorca, on va estar pintant i treballant l'art del vitrall, i respectivament, de Collicabra. La forta lluminositat del paisatge mediterrani, que sense gradacions ni matisos, com va afirmar un crític (A. Plana, de "La Vanguardia”.

--ÍNDEX--
 

------------------

------------------------------------------------------------------------------

ESTUDIANTS DEIXEBLES I LES SEVES INFLUÈNCIES

Com a mestre, Gausachs "va ensenyar a veure" artistes de la talla de Gilberto Hernández Ortega i Clara Ledesma, i fins i tot a la més jove Ada Balcácer i els va fer conscients del món fascinador, ple de màgia i misticisme de la negritud antillana. Aquesta idea essencial de l'art dominicà, aquesta poesia secreta que es respira en l'Hernández Ortega primer i únic i que transcendeix d'igual mode a l'obra d'Iván Tovar, Gausachs aconsegueix influir també sobre Wifredo Lam. És a dir, en resum, un aportament fonamental que fa Gausachs a l'art plàstica dominicana.--ÍNDEX--

 

------------------------------------------------------------------------------

EXPOSICIONES

Gausachs va exposar reiteradament a París, en les galeries de Van Ogen. Pierre i Vidrach, i a Brussel·les i Ámsterdam marchands de tableaux.

galeria d'art Syra retrospectiva que a títol pòstum li va dedicar en 1964 la galeria d'art Syra, de Barcelona.

Galeries Laietanes últims mesos de 1931 Gausachs va presentar a Galeries Laietanes una col·lecció de dibuixos a l'aiguada, alguns acolorits, de paisatges de la Vall d'Echo, als Pirineus aragonesos, que el diari "La Publicitat" de l'onze de desembre caracteritza com glosses subjectives d'una visió fugitiva matisada per un expressionisme temperat per un deix sentimental".

Sala Pares al febrer de 1932 va exposar novament, ara pintures, i a la Sala Pares. Sala Pares es converteix aleshores en el pretext per a la celebració d'un homenatge a l'artista en el "Lió d'Or", al qual van assistir, entre d'altres, els crítics Sebastián Gasch, Foix i Benet, els artistes Grau Sala, Fenosa Obiols, a més a més de J. A. Maragall i el poeta Càries Ribas, qui va dedicar un poema a l'homenatjat.

Saló de Montjuic 1932 Gausachs es va fer avinent aquell any en el món artístic barceloní per la seva participació en el "Saló de Montjuic", a on la premsa lo nomena entre els "mestres" com Càries, Mercado Labarta, Domingo i Pidelaserra.

Sala Bigas 1935 exposa Gausachs a la Sala Bigas i a Vic. No deixa per aleshores d'endinsar en l'art del retrat.

1944 va participar a una exposició que va organitzar la Comissió de Refugiats Espanyols per a la Commemoració del Centenari de la República Dominicana, i que presidia l'eminent penalista Constancio Bernaldo de Quirós.
---ÍNDEX--